Tot i que fa anys que escolto podcasts -sobretot d’anglès-, no va ser fins al març, amb l’arribada de la pandèmia i l’obligatori confinament, que en el fons vaig entendre i descobrir les enormes possibilitats d’aquesta eina de comunicació que són els podcasts. Em vaig enganxar a uns quants. De fet, a molts, moltíssims, sobretot de productivitat, de periodisme, de màrqueting i comunicació, d’història… i de podcasting, evidentment, és a dir, de com fer podcasts.

L’experiència viscuda aquests últims mesos, en què vaig fer el programa de ràdio des de casa, sense l’ajuda d’un tècnic, d’alguna manera em va abocar també a endinsar-me en aquest món dels podcasts, on és el mateix locutor (podcaster) qui s’enfronta al repte de muntar el seu propi arxiu d’àudio. D’alguna manera, doncs, es pot dir que els últims mesos d’El taller del lutier he fet ràdio, però també podcasting. O, de fet, un podcast en format de ràdio.

Les virtuts del podcast

El podcast té unes característiques que el fan molt atractiu, i cada vegada interessa i enganxa a més gent. D’entrada, la proximitat i la naturalitat. El podcast està pensat per escoltar-se a cau d’orella, amb auriculars. Tot i això, hi ha molta gent que els escolta amb altaveus, ja sigui a casa o al cotxe. Però en tot cas, acostuma a ser de consum individual. Rarament escoltarem un podcast en grup. Però perquè aquesta proximitat sigui autèntica, ha de ser espontània, fresca, i per tant poc guionitzada. Aquesta és una altra de les grandeses que fan que els podcasts connectin amb qui els escolta. Evidentment, hi ha podcasts de molts tipus, també amb guió, com els de ficció. D’aquests n’hi ha una pila, i de molt bons.

Un altre avantatge és la llibertat que et dona el podcast -com la ràdio, tot sigui dit- per fer altres activitats, més o menys mecàniques, mentres l’escoltes.

A més, és una font de coneixement. Abans t’he parlat de l’anglès -ja fa anys que es fan servir en l’ensenyament d’idiomes-, però hi ha moltíssims podcasts d’història, de ciència, de tecnologia, de viatges. Gairebé pots trobar un podcast de qualsevol temàtica que t’interessi.

La durada dels podcasts és molt variable. N’hi ha d’un o dos minuts, i a partir d’aquí la cosa va creixent fins a capítols que poden passar tranquil·lament de l’hora, i més enllà. La mitjana, però, estaria sobre els 20 o 25 minuts. Per a mi, aquesta és la durada ideal.

Hi ha podcasts en solitari i també on hi intervenen diverses persones. N’hi ha que són monòlegs, però també sovintegen les entrevistes i les tertúlies. L’oferta és amplíssima, i els formats i propostes molt diversos.

Actualment, existeixen eines per poder enregistrar converses a distància amb una excel·lent qualitat de so. Aquesta és una de les obsessions dels podcasters, sonar el millor possible. Bon contingut i bon so, aquesta és la fòrmula ideal.

Aquí et deixo un vídeo que explica molt bé què és això dels podcasts:

Un podcast sobre Escòcia

Després de setmanes d’hores i hores d’escolta de podcasts, de veure una pila de vídeos a YouTube i de fer fins i tot un parell de cursos en línia, ara fa uns dies vaig decidir-me finalment a fer-ne un. En aquesta aventura, però, no estaré sol. M’hi acompanyarà el meu germà Santi.

El Santi ja fa gairebé 17 anys que resideix a Escòcia. Primerament va viure a Glasgow, i ara és a Inverness, al nord del país, on s’hi va traslladar fa tres anys, amb la companyia de la seva dona i els seus dos fills.

Li vaig proposar de fer un podcast sobre Escòcia, en format de conversa, on ens anés descobrint -als oients i a mi-, la grandesa d’aquell país que tant atrau a qui el visita. A més, vaig pensar que seria també una bona manera de tenir més contacte entre nosaltres, i de posar en marxa un projecte conjunt, encara que fos en la distància. Així és com va néixer Buscant en Nessie.

No és un podcast de turisme, ni d’història d’Escòcia. És un podcast sobre l’experiència d’un català que viu en aquelles terres des de fa molt de temps. Suficient com per poder parlar tant del territori com de la cultura i la seva gent. Capítols breus, d’uns 10 minuts, de periodicitat setmanal. L’aventura ja ha començat, veurem fins a on ens porta.

Amb tot, tinc la impressió que de podcasts en faré més. Tot arribarà…